Divendres Nit...triem:

"Across the Universe" de Julie Taymor.

Tots sabem que els Beatles van ser un dels millors grups de música del s. XX. Tots sabem que van fer moltes cançons.

El que poder no sabem, són els milers d'històries que poden amagar-se darrere d'aquestes lletres, els milers de personatges reflectits...Julie Taymor, aconsegueix explicar-nos algunes d'aquestes històries amb aquesta pel·licula que podeu aconseguir en DVD.

Concretament 33 cançons dels Beatles (entre elles tant conegudes com: She loves you, Revolution, Come Togheter o la que dóna títol a la pel·licula, es barrejen amb altres no tant conegudes com: It Won't Be Long, Girl o Dear Prudence) ens explicaràn les històries d'en Jude, la Lucy o en Max a New York finals dels 60. La grisor de Liverpool, la vida de New York, la misèria de Vietnam, afectarà a tots aquests personatges que acabaràn fent una oda a l'amor amb "All you need is love".

Amb cameos de l'alçada de Joe Cocker, Bono o Eddie Izzard, és una bona tria pels amants de la música, l'estètica, i les històries boniques. Com jo... ;)

Ara mateix a Paris...

Ara mateix al 20eme arrondisement de Paris fa una nit fresqueta de 4 graus i sembla que el temps esta humit com les llàgrimes de la Sylvie.

La sylvie se sent traicionada. Algu del seu cercle més intim l'ha traicionat.

Algú li havia dit que l'estimaria per sempre i sembla que ho ha oblidat. Algú li havia dit que tot el que tenia ho tindria per sempre, i ara ho ha perdut tot.

Pero tant n'hi fa. La tració sovint ve donada per una falta de memòria intencionada i, es clar, aixo no és superable.

In this moment at Richmond (VA)

El taxista que porta en Pere desde el Richmond International Airport al campus de la Universitat, comenta que acaba d'arribar l'hivern al estat de Virginia. Miro el termometre del cotxe, són les 8 i 5 del matí i estem a 0ºC. Deu n'hi do...

En Pere Casadesus és de Calella i és professor de Filologia que acaba d'obtenir una estada com a professor visitant al departament d'Español de la Universitat de Richmond... Perquè és als Estats Units, que vulguis o no, aixo sempre fascina de manera especial; perquè en Pere te la petita i modesta missió de presentar la llengua catalana a l'assignatura que impartirà, algo aixi com: Perspectives on Peoples and Cultures of Spain – Visions de la gent i la cultura a España...mmmm i perquè vol retrobar una amistat, un antic amor maybe, que va fer a la universitat quan era estudiant... , pero quan el Pere va coneixer la Sarah, tenia el cap ple de prejudicis anti-contra-americans, i gràcies a ella, va descobrir que tampoc n'hi havia per tant. Li va prometre que algun dia aniria a visitar-la al SEU pais i li demostraria...

Aixi durant l'any mínim que li dura el seu contracte. De totes maneres aquests paisatges tant bucolics, aquestes cases tant pseudo-victorianes, amb les sevves picket fences, aquest paisatge, fixa't, tant americà...ja l'esta enamorant, em sembla que en Pere en té per Estona a Richmond...

Mate=colega, cutie=wapi, efectivament, el diccionari slang català-anglès fa els seus efectes...o sigui que ara li toca ensenyar mots com: colla, quin pal, vatua l'olla? De moment, ens conforma amb dir-li al taxista Joe, gràcies tiu, aquí tens els 20$

Ara mateix a la capital del Nord...

A l'habitació 212 del Kempinski Hotel de Sant Petersburg s'hi esta calent i molt bé pero a fora fa un fred que pela. Són les 2 i 10 de la nit i estem a -4 ºC.

El Sr. Font s'ha desvetllat i ara mira per la finestra...el Sr. Font esta fent un viatge al passat, al passat Leningrad, que queda lluny pero a la vegada encara és molt proper...

Concretament 70 anys enrera. En Josep Font i la Maria Serra eren uns d'aquells nens que fugien de la guerra civil i van anar a parar a Russia on la vida no va ser molt més fàcil...Una altre guerra, un altre exili i finalment un retorn trist a casa al cap de 20 anys...

Pero no volien retenir un mal record de Sant Petersburg, ells volien recordar un St Petersburg bonic, alegre, meravellos, no volien quedar-se amb el record d'un Leningrad fred, trist i rencorós. Per aixó en Josep li va regalar a la seva Maria, de la qual no s'ha separat durant aquests 70 anys, un viatge a St. Petersburg.

Han passejat pel aquest meravellós centre historic, han contemplat les fabuloses obres d'art del Ermitage i han anat caminant a la vora del riu Neva recordant lo meravellosa que ha sigut la vida junts... inclosos els records agredolços...que malharaudament o afortunadament per la Maria és dificil recordar, l'alzheimer ja comença a ser evident, pero avui en Josep és feliç per primer cop en molts mesos, la Maria ha recordat. Quan estava davant del num, 22 de Mikhaylovskaya Ulitsa, ha dit: aquí hi vivia jo, aquí et vaig donar la ma per primer cop. I desde llavors no l'ha deixada mai...

Sant Petersburg, leningrad, Petrograd, moltes ciutats en una, especial, única i eterna.

by Laura. Els "ara mateix" de Grinda (cada dimarts a Ràdio Silenci, www.radiosilenci.cat, a partir de les 21hrs)

Ara mateix...

En un vaixell amarrat al riu Amstel d'Amsterdam, ara mateix són tres quarts de 12 de la nit i... i fa fred, molt de fred, 3 graus i un ventet humit que cala als ossos i no deixa pensar en gaires coses...

La Mariejke que hi viu desde fa 4 mesos quan es va quedar sense feina i sense pis...i encara bo que te aquest vaixell que era del seu pare i li fa de sostre...perquè si no estaria patint fred a dintre de qualsevol caixer...d'aquesta humida ciutat que es Amsterdam...

La crisi de l'atur tambè ha arribat als Països Baixos i la Mariejke ha sigut una victima més d'aquesta plaga. La Mariejke treballava en una empresa de fabricació de pinsos, pero com molta gent s'ha quedat al carrer, perquè la maleida crisi no té amb compte ni paisos, ni persones...

Pero la Mariejke té nous plans...i és que esta pensant en marxar d'Amsterdam i anar a viure, d'una vegada per totes, a un lloc més càlid, perque, maleit fred, no la deixa pensar...i avui ha rebut una carta de la seva amiga Jody que viu a les illes verges britàniques i que es dedica a organitzar excursions submarines pels atolons i paisatges variis de les illes verges...

Una idea temptadora, oi?...I és que a la Mariejke el fred que no deixa pensar gaire, però li fa veure l'única cosa clara, la possibilat d'anar en pantalons curts tot el dia i ser feliç mirant l'oceà infinit davant seu, i com que encara té un raconet d'euros ben guardat i aquest vell pero ben acondicionat vaixell per llogar...ja sap que farà....donar la benvinguda al any nou perdent la seva vista damunt l'oceà pacific.

By Laura Peña...llegit avui al Retorn a Grinda (cada dimarts de 21 a 23.30 hrs a Ràdio Silenci, www.radiosilenci.cat)

Quan la realitat imita la ficció

El Poble d'Hammelin a Alemanya torna a estar envait per les rates. I és cert!

Tornaràn a donar 100 monedes d'or a qui deslliure Hammelin dels ratolins?


Flautista!!! Vine!!!!

Obituari

La NASA certifica la mort del robot 'Phoenix' a Mart

Segons el Periodico...


El mòdul Phoenix ha donat per acabades definitivament les seves operacions a la superfície de Mart després de cinc mesos de fecunds treballs que, entre altres fites, han permès observar i fins i tot tocar gel marcià per primera vegada. Segons va anunciar la NASA dilluns a la nit, l'arribada de l'hivern al lloc d'aterratge, a prop del pol nord, ha privat l'enginy robòtic de la radiació solar necessària per sobreviure, és a dir, ja no hi ha prou llum per als panells que alimenten les bateries. Ja no pot moure el braç robòtic ni enviar senyals a la Terra.


Ha mort de gana...


Rest in peace...satellite of love


Satellites gone
Up to the skies
Thing like that drive me
Out of my mind