DES DE DALT

Oh.Cinema

2010-02-12T22:14:00.002+01:00

M'agrada veure les pel·lícules en pantalla gran, però com que el meu sou mileurista no em permet una pantalla de 42 polzades, encara prefereixo anar al cinema. Dilluns passat vaig decidir que no em fessin vaga a sobre, i per això vaig anar al cinema Alhambra de la Garriga. Quin gran mèrit té aquest cinema! Passant de lleis i burocràcia. Tu entres i et reben amb música de Cole Porter i una entranyable senyora que et trenca l'entrada i t'indica amb la llanterna el millor lloc possible. Al cinema Alhambra no hi passen tràilers de pel·lícules que no voldràs veure mai, la sessió comença i acaba amb puntualitat britànica, i les crispetes no són benvingudes!

De moment no em deixo 'embaucar' per aquestes superpel·licules dels multicines; els premis ja les potencien prou. Per cert, fa uns dies es van donar a conèixer les candidatures dels premis que porten el nom dels multicines que tenim més a prop, i ells mateixos ja són una incoherència total a no tenir amb compte. Com pot ser que un actor estigui nominat per la seva interpretació, i la pel·licula en què ha participat no estigui nominada, tot i que en teoria té un bon guió, que tampoc és nominat? Vaja, que com pot ser que un actor faci una bona interpretació d'un mal guió? O, per exemple, com s'explica que una actriu d'Alcobendas (res en contra del poble) estigui nominada per una pel·lícula d'aquelles que anomenen 'de repartiment coral' i la resta del repartiment no obtingui res a canvi? Ni tan sols el director, que ja té un mèrit considerable al dirigir aquest 'repartiment coral'. Incoherències que tant sols tenen explicació si aconseguiu contactar amb el productor-promotor-representant que tingui més poder d'influència en aquest meravellós món que anomenen Hollywood.

En fi, jo prefereixo les sensateses que m'ofereixen al cinema Alhambra. Imagineu, esteu en un edifici del 1913 amb una fantàstica façana modernista, que ha vist mil i una històries a dins, superant guerres, repúbliques i dictadures, i que ara us ofereix més històries... que potser no tindran un Oscar, però, de ben segur, us deixaran un més que bon regust de boca. Alguns les anomenen pelis folkies, altres indies i molts altres d'autor. Jo prefereixo anomenar-les pel·lícules amb transfons viquipèdic -són aquelles que quan acabes de veure-les, corres a la Viquipèdia o al Youtube i no pares de mirar documentació al respecte, perquè t'han arribat a agradar tant que no vols que s'acabin.

Són les 'llaminadures' que ofereix aquest cinema, l'Alhambra, tant únic com ell sol i que intentem que no s'extingeixi com s'han anat apagant tots els altres cinemes de poble. Oi que tots recordeu Cinema Paradiso? Doncs d'això es tracta, gent!

Divendres Nit...triem:

2009-04-05T11:54:00.003+02:00

"Across the Universe" de Julie Taymor.

Tots sabem que els Beatles van ser un dels millors grups de música del s. XX. Tots sabem que van fer moltes cançons.

El que poder no sabem, són els milers d'històries que poden amagar-se darrere d'aquestes lletres, els milers de personatges reflectits...Julie Taymor, aconsegueix explicar-nos algunes d'aquestes històries amb aquesta pel·licula que podeu aconseguir en DVD.

Concretament 33 cançons dels Beatles (entre elles tant conegudes com: She loves you, Revolution, Come Togheter o la que dóna títol a la pel·licula, es barrejen amb altres no tant conegudes com: It Won't Be Long, Girl o Dear Prudence) ens explicaràn les històries d'en Jude, la Lucy o en Max a New York finals dels 60. La grisor de Liverpool, la vida de New York, la misèria de Vietnam, afectarà a tots aquests personatges que acabaràn fent una oda a l'amor amb "All you need is love".

Amb cameos de l'alçada de Joe Cocker, Bono o Eddie Izzard, és una bona tria pels amants de la música, l'estètica, i les històries boniques. Com jo... ;)

Ara mateix a Paris...

2009-03-08T21:06:00.002+01:00

Ara mateix al 20eme arrondisement de Paris fa una nit fresqueta de 4 graus i sembla que el temps esta humit com les llàgrimes de la Sylvie.

La sylvie se sent traicionada. Algu del seu cercle més intim l'ha traicionat.

Algú li havia dit que l'estimaria per sempre i sembla que ho ha oblidat. Algú li havia dit que tot el que tenia ho tindria per sempre, i ara ho ha perdut tot.

Pero tant n'hi fa. La tració sovint ve donada per una falta de memòria intencionada i, es clar, aixo no és superable.

In this moment at Richmond (VA)

2008-12-21T13:57:00.003+01:00

El taxista que porta en Pere desde el Richmond International Airport al campus de la Universitat, comenta que acaba d'arribar l'hivern al estat de Virginia. Miro el termometre del cotxe, són les 8 i 5 del matí i estem a 0ºC. Deu n'hi do...

En Pere Casadesus és de Calella i és professor de Filologia que acaba d'obtenir una estada com a professor visitant al departament d'Español de la Universitat de Richmond... Perquè és als Estats Units, que vulguis o no, aixo sempre fascina de manera especial; perquè en Pere te la petita i modesta missió de presentar la llengua catalana a l'assignatura que impartirà, algo aixi com: Perspectives on Peoples and Cultures of Spain – Visions de la gent i la cultura a España...mmmm i perquè vol retrobar una amistat, un antic amor maybe, que va fer a la universitat quan era estudiant... , pero quan el Pere va coneixer la Sarah, tenia el cap ple de prejudicis anti-contra-americans, i gràcies a ella, va descobrir que tampoc n'hi havia per tant. Li va prometre que algun dia aniria a visitar-la al SEU pais i li demostraria...

Aixi durant l'any mínim que li dura el seu contracte. De totes maneres aquests paisatges tant bucolics, aquestes cases tant pseudo-victorianes, amb les sevves picket fences, aquest paisatge, fixa't, tant americà...ja l'esta enamorant, em sembla que en Pere en té per Estona a Richmond...

Mate=colega, cutie=wapi, efectivament, el diccionari slang català-anglès fa els seus efectes...o sigui que ara li toca ensenyar mots com: colla, quin pal, vatua l'olla? De moment, ens conforma amb dir-li al taxista Joe, gràcies tiu, aquí tens els 20$

Ara mateix a la capital del Nord...

2008-12-10T00:23:00.003+01:00

A l'habitació 212 del Kempinski Hotel de Sant Petersburg s'hi esta calent i molt bé pero a fora fa un fred que pela. Són les 2 i 10 de la nit i estem a -4 ºC.

El Sr. Font s'ha desvetllat i ara mira per la finestra...el Sr. Font esta fent un viatge al passat, al passat Leningrad, que queda lluny pero a la vegada encara és molt proper...

Concretament 70 anys enrera. En Josep Font i la Maria Serra eren uns d'aquells nens que fugien de la guerra civil i van anar a parar a Russia on la vida no va ser molt més fàcil...Una altre guerra, un altre exili i finalment un retorn trist a casa al cap de 20 anys...

Pero no volien retenir un mal record de Sant Petersburg, ells volien recordar un St Petersburg bonic, alegre, meravellos, no volien quedar-se amb el record d'un Leningrad fred, trist i rencorós. Per aixó en Josep li va regalar a la seva Maria, de la qual no s'ha separat durant aquests 70 anys, un viatge a St. Petersburg.

Han passejat pel aquest meravellós centre historic, han contemplat les fabuloses obres d'art del Ermitage i han anat caminant a la vora del riu Neva recordant lo meravellosa que ha sigut la vida junts... inclosos els records agredolços...que malharaudament o afortunadament per la Maria és dificil recordar, l'alzheimer ja comença a ser evident, pero avui en Josep és feliç per primer cop en molts mesos, la Maria ha recordat. Quan estava davant del num, 22 de Mikhaylovskaya Ulitsa, ha dit: aquí hi vivia jo, aquí et vaig donar la ma per primer cop. I desde llavors no l'ha deixada mai...

Sant Petersburg, leningrad, Petrograd, moltes ciutats en una, especial, única i eterna.

by Laura. Els "ara mateix" de Grinda (cada dimarts a Ràdio Silenci, www.radiosilenci.cat, a partir de les 21hrs)

Ara mateix...

2008-12-02T23:45:00.002+01:00

En un vaixell amarrat al riu Amstel d'Amsterdam, ara mateix són tres quarts de 12 de la nit i... i fa fred, molt de fred, 3 graus i un ventet humit que cala als ossos i no deixa pensar en gaires coses...

La Mariejke que hi viu desde fa 4 mesos quan es va quedar sense feina i sense pis...i encara bo que te aquest vaixell que era del seu pare i li fa de sostre...perquè si no estaria patint fred a dintre de qualsevol caixer...d'aquesta humida ciutat que es Amsterdam...

La crisi de l'atur tambè ha arribat als Països Baixos i la Mariejke ha sigut una victima més d'aquesta plaga. La Mariejke treballava en una empresa de fabricació de pinsos, pero com molta gent s'ha quedat al carrer, perquè la maleida crisi no té amb compte ni paisos, ni persones...

Pero la Mariejke té nous plans...i és que esta pensant en marxar d'Amsterdam i anar a viure, d'una vegada per totes, a un lloc més càlid, perque, maleit fred, no la deixa pensar...i avui ha rebut una carta de la seva amiga Jody que viu a les illes verges britàniques i que es dedica a organitzar excursions submarines pels atolons i paisatges variis de les illes verges...

Una idea temptadora, oi?...I és que a la Mariejke el fred que no deixa pensar gaire, però li fa veure l'única cosa clara, la possibilat d'anar en pantalons curts tot el dia i ser feliç mirant l'oceà infinit davant seu, i com que encara té un raconet d'euros ben guardat i aquest vell pero ben acondicionat vaixell per llogar...ja sap que farà....donar la benvinguda al any nou perdent la seva vista damunt l'oceà pacific.

By Laura Peña...llegit avui al Retorn a Grinda (cada dimarts de 21 a 23.30 hrs a Ràdio Silenci, www.radiosilenci.cat)

Quan la realitat imita la ficció

2008-11-18T23:27:00.002+01:00

El Poble d'Hammelin a Alemanya torna a estar envait per les rates. I és cert!

Tornaràn a donar 100 monedes d'or a qui deslliure Hammelin dels ratolins?

Flautista!!! Vine!!!!

Obituari

2008-11-12T12:22:00.003+01:00

La NASA certifica la mort del robot 'Phoenix' a Mart

Segons el Periodico...

El mòdul Phoenix ha donat per acabades definitivament les seves operacions a la superfície de Mart després de cinc mesos de fecunds treballs que, entre altres fites, han permès observar i fins i tot tocar gel marcià per primera vegada. Segons va anunciar la NASA dilluns a la nit, l'arribada de l'hivern al lloc d'aterratge, a prop del pol nord, ha privat l'enginy robòtic de la radiació solar necessària per sobreviure, és a dir, ja no hi ha prou llum per als panells que alimenten les bateries. Ja no pot moure el braç robòtic ni enviar senyals a la Terra.

Ha mort de gana...

Rest in peace...satellite of love

Satellites gone
Up to the skies
Thing like that drive me
Out of my mind

Sóc dona i estic en xarxa...i diverses...

2008-11-11T19:44:00.003+01:00

Divendres vaig tenir el plaer d'assistir a la I trobada de dones blogueres, a Barcelona.
Sempre és d'agraïr veure que hi ha més gent com tu a la xarxa, de conèixer gent nova i interessant amb blogs tant exquisits...

I sempre va bé posar-nos les cares de tant en tant...

Som dones i hem d'estar presents a la xarxa...nomès faltaria!

Bé, recomanació cinematografica (un xic tardana, pero és que hi ha) "Quemar después de leer" dels Coen. Hilarant, divertida, macabra...genial!

Quan la música bona es fa a casa....molt millor!!

2008-10-19T01:22:00.002+02:00

Bona nit canalla!

És que vinc flipada d'un gran concert...i ho he de compartir amb tots vosaltres...

What the fuck...Llibert Fortuny!!!!

Injusticies...

2008-10-14T13:06:00.002+02:00

L'egoïsme i descontrol del Govern d'Espanya...

L'egoïsme i descontrol dels blaveros...

L'egoïsme i descontrol de la justicia...

L'egoïsme i descontrol de les decisions Bush que fan trontollar tot el món sencer...

L'ego...l'ego... l'ego...la pitjor de les injusticies!

Hope there's someone...

Je me souviens de toi Jacques...

2008-10-08T21:53:00.003+02:00

15 de novembre de 1966, Palau de Belles Arts-Brussel.les, le plus grand des belges, Jacques Brel, diu adeu als escenaris.

38 anys i en ple èxit musical. "Millor retirar-se amb èxit..." pensa...i decideix fer realitat el seu somni, un vaixell i descobrir les Illes Marqueses... a pesar de tot...encara estima Miche

9 d'Octubre de 1978, Bobigny-França, la veu de Jacques Brel s'apaga per sempre...C'est sont 30 ans sans le Grand Jacques!!

pd: dedicat als meus lectors...en especial la Gina i la Maite, gran amant de la chanson en français!

avui escoltem...

2008-09-10T18:10:00.002+02:00

Heus ací les meves modestes recomanacions musicals del moment.

Feia temps que no escoltava tanta sensibilitat en una sola cançó. La protagonista, SIA

Perdó? ejem....

2008-09-03T16:01:00.004+02:00

La tornada de vacances ja té aquestes coses...

Ahir em va sorprende l'àmplia cobertura d'una "gran" noticia:

Elección de las recogepelotas del Masters Series

Potser no us sorpren tant, pero si heu vist la noticia espero que estigueu tant indigades com jo. I ho dic en femení perqué les dones i els homes no podem permetre aquest tipus d'exhibicions tant descarades!

Es veu que al Master de Tennis de Madrid només poden recollir les pilotes noies. Bé, pero clar, que tinguin entre 20 i...20 anys, un 95 de pit, un 60 de cintura i un 90 de caderes. Si no, veieu el video:

http://www.diariometro.es/x/metro/2008/09/03/cPlUZAvAGVFKo/index.xml

Es clar, al jurat no hi havia cap dona, per suposat, hi havia dos futbolistes i un president de Club de Futbol. Un jurat especialitzat que van valorar si les xiquetes complien els requeriments establerts a la convocatòria :

50% aparença fisica
25%coneixements tècnics
25%habilitats esportives

Jo encara me'n faig creus, em sembla indecent una exhibició tant barata de la dona.

Desitjos complerts!!

2008-08-12T20:28:00.002+02:00

Petites i Petits,

Ara em toca a mi, ara me'n vaig de vacances!!!

Voltaré pels països Catalans i també pels països veins!!!

Ens tornem a veure en breu!!!

Disfruteu vosaltres també!!!

2008-08-08T09:13:00.002+02:00

Si pots, ajuda als altres; si no ho pots fer, almenys no els fereixis...

Tensin Gyatso-Dalai Lama

some new music

2008-07-30T16:32:00.004+02:00

Pels que segueixen les meves recomanacions musicals ;), aqui va el meu últim descobriment.

Venen de Montreal i NYC i són Chromeo!!!

Hi ha més vida enllà de Daft Punk...

aquest cap de setmana:

2008-07-24T10:54:00.003+02:00

Dóna'm la mà que anirem per la riba

ben a la vora del mar

bategant,

tindrem la mida de totes les coses

només en dir-nos que ens seguim amant.

Les barques llunyes i les de la sorra

prendran un aire fidel i discret,

no ens miraran;

miraran noves rutes

amb l'esguard lent del copsador distret.

Dóna'm la mà i arrecera la galta

sobre el meu pit, i no temis ningú.

I les palmeres ens donaran ombra.

I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara,

a l'amor, tota cosa prop del mar:

i jo, aleshores, besaré ta galta;

i la besada ens durà el joc d'amar.

Dóna'm la mà que anirem per la riba

ben a la vora del mar

bategant;

tindrem la mida de totes les coses

només en dir-nos que ens seguim amant.

Reflexió del dia

2008-07-19T11:48:00.003+02:00

No menjeu molts Fritos que no podreu anar al concert de Blondie...

Festa Erasmus

2008-07-09T20:45:00.002+02:00

Com sabeu, treballo a la Oficina de Mobilitat i Acollida de la Pompeu Fabra...i avui m'he dedicat a fer mini enquestes. A vegades surt la meva formació sociològica i em dedico a observar dades, fer petites mostres, i enquestes.

Ara que acaben les estades Erasmus, un dels documents que recopilem són les declaracions de sortida. A banda de totes les dades personals, també s'hi fa constar si han fet cursos de català o espanyol.

Només 2 de cada 10 estudiants erasmus han fet el curs, gratuït (només es paguen 25e per l'inscripció) , que ofereix el PEI (Punt Ensenyament Idiomes).

De 5 mails que he rebut avui de futurs erasmus, 3 em pregunten quines assignatures de les seves llicenciatures es fan en....ANGLÈS!! Penseu que la llicenciatura en Economia gairebé es pot estudiar, en la seva totalitat, en anglès....

Bé, ja m'estava escalfant massa el cap...quin és el problema amb el català? No el promocionem, no el valorem...és dificil el tema. No vull endinsar-me en el debat sense més dades...pero, coi, m'he sorprés amb aquests resultats....i aixó que era una infima mostra...si faig l'estudi mostral sencer segur que m'espanto!!!

Em venen ganes de dir que fins que les altes esferes no es preocupin realment pel català ho tenim cru...realment cru...

Mentrestant es permet el "Manifiesto por la Lengua", es segueixen tancant repetidors de TV3 al País Valencià (quina ràbia xiquets!!!!)...

Come on people!!! Catalan is cool!!!

avui llegim...

2008-07-02T18:22:00.003+02:00

L'últim número del Babelia entrevisten, i amb molta sort perqué no es deixa gaire, Anna Gavalda, a pesar de tenir un nom tant català, és l'escriptora francesa més popular del moment.

Viure gairebé un any au pays plat, més proper al món francofon, mal m'és dit, em feia anar al cinema a veure pel·licules en francès per millorar l'idioma i una de les que vaig veure em va fer descobrir Gavalda, era Ensemble c'est tout. Protagonitzada per l'Amelie Tatou, ens explicava les históries parisines d'un grup de gent que vivia al mateix immoble, amb diferents històries al seu darrere pero que acaben conjugant tots plegats. Total, em va fer descobrir l'autora de la història, per mostra un extracte de la novel·la, Junts i prou (edició catalana):

Camille Fauque treballa de nit i malviu en una petita cambra en unes golfes de Paris. Amb prou feines es relaciona amb ningú, gairebé no menja i cada vegada està més prima. Ben aviat Camille coneixerà un jove aprenent de xef, malparlat i seductor, que un cop per setmana viatja fins a Tours per visitar la seva àvia i que de mica en mica omplirà l'existència de Camille de tendresa i d'atencions, no només gastronòmiques...

Si teniu la sort d'haver llegit alguna cosa d'Anna Gavaldà, ja sabeu de que va...pero si no, us la recomano, ens explica històries corrents, senzilles i ben reals de personatges corrents, senzills i reals.

La novel·la que la va fer famosa, M'agradaria que algú m'esperés en algun lloc, és un relat de contes curts fantàstics, entretinguts i molt, molt, molt fàcils d'entrar:

Cada cop que faig alguna cosa, penso en el meu germà. I cada cop que penso en el meu germà, veig que ell ho ha fet tot millor que jo, i ja van 33 anys amb aquesta sensació...

Apa, ja teniu quelcom per llegir aquest estiu.

avui és...

2008-06-28T17:25:00.001+02:00

"La bellesa pot salvar el món"

F. Dostoievski

sur le weekend

2008-06-16T17:47:00.002+02:00

Divendres deixava el Facebook amb la premisa del cap de setmana: oci, politica i platja. No s'han complert tots (qui hagi mirat el cel ja sap de que parlo...)

L'oci va estar molt bé, trobada amb les nenes de la Uni, recordant vells temps, veient com algunes milloren amb el temps i com el temps, precisament, ens premia a cadascuna de nosaltres. Amb el temps trobem la feina que volem, el novio que volem i la vida, més o menys, que volem. Seguirem amb les trobades reafirmants!

La política...el meu primer Congrés d'ERC. Com a públic assistent, pero, vaig poder copsar les sensacions d'un Congrès on es debat, on s'aprova, on es suspèn, i on, a pesar de tot, es cohesiona. Perqué, i sempre, sempre, desde el meu humilisim punt de vista, a pesar de les reticències, malentesos i trencaments que puguin haver a les altes esferes, els militants, els que eren a la platea, i els que erem al públic, voliem el mateix, un PARTIT! I quan ho dic amb majúscules em refereixo, a la concepció global del partit, a la cohesió del partit. No diré res més del que puguin haver dit els diaris, blocaires diversos (infinitivament amb millors tesis, paraules i coneixements que jo), pero em quedo amb dos moments: el discurs i actuació de Carretero, i el discurs i actuació de Xavier Vendrell.

I poca cosa més, que volia gaudir de les sensacions càlides de la platja pero els homes del temps m'han traicionat...perdoneu, peró és cert!! ja vindràn temps millors.....per a tots!!!

La noticia curiosa del dia

2008-06-05T16:11:00.002+02:00

Si llegiu tots els diaris del dia, i a més a més, llegiu les edicions digitals, i a més a més... sou fans de les curiositats, no cal que seguiu llegint el post.

Pero pels que s'interessen minimament pel que pugui dir ( i avui trenco la tendència down mood) doncs aqui va la noticia curiosa del dia, que, de fet, quan ho acabeu de llegir, direu: i aixó és una novetat?

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/vida/kilometros/elpepusoc/20080605elpepusoc_1/Tes

Doncs si, la nostra vida es redueix a 10km de distància. Les nostres accions afecten, mai millor dit, als próxims, les nostre paraules només les senten els companys de feina, sentimentals i amics...

Fruit de la rutina?, del convencionalisme? segurament, pero sempre es curiós com reafirmem el que tenim i no gosem anar més enllà. I si ho fem, sovint, no repetim, massa lluny (ja m'enteneu) per conservar-ho.

Desprès d'haver estat un temps fora, la cosa encara es veu més clara...

L'enveja

2008-05-30T16:57:00.002+02:00

Qui no ha sentit mai enveja? Ningú, segur...

Enveja sana, dolenta...i es que comença de ben petits, quan vols la joguina que li regalen al teu cosí, quan ets adolescent i vols tenir el cos de la teva companya de classe i quan ets adult i desitjes una altre persona a part/en comptes de la teva..., el cotxe del veí, o la casa del cunyat.

Tu, maleïda enveja, omples de metzina les meves venes mostrant-me miralls de confussió i boirines cobertes de gel. Tu fas que miri al meu voltant amb un prisme desmesurat, translúcid, que fa que tot sembli més gran, més lluent, millor que jo.

Gent d'Esquerra

2008-05-25T12:21:00.002+02:00

'l’orgull de ser d’Esquerra perquè no hi ha una Esquerra dels que l’encerten i una dels que s’equivoquen. Hi ha una sola Esquerra. Esquerra som tots'.

L'única candidatura coherent, unitària i decidida que farà grans coses...2300 persones ompliem la Farga del Hospitalet ahir al migdia, convençudes que els Joans i tot el seu gran equip ens portaràn cap a la consecució de les nostres aspiracions, un pais lliure!

Girs del destí

2008-05-18T20:22:00.003+02:00

Perdoneu el meu retard a la tornada cibernètica...els capricis, precisament, del destí han fet que abandonés el racó bloc durant uns dies...

Setmana d'alts i baixos: emocionals, les emocions sempre estan a flor de pell (almenys en el meu cas), les confusions, i els malentesos provocats fan que les emocions baixin. El que per alguns serien paraules amb molt de sentiment, altres les fan banals i deixen de tenir sentit. Sort que el destí, torna, i et recorda que el sentiment esta latent i mai marxarà, fins que la banalitat torni i s'ho carregui de nou, la roda gira...

I el destí, a la vegada, fa que les emocions tornin a pujar, en forma d'autoestima, i en el meu cas, la trobada de la nova feina, ha fet que em torni a pendre les coses amb molta més filosofia. Sempre es agraït que confiïn en tu per exercir unes tasques. M'agrada la nova feina, m'agraden els nous companys, i m'agrada, un xic més, la vida en general...

Seguirem amb la lluita del destí, de les emocions, i els dies passaran, les paraules aniràn i tornaràn, pero prometo seguir dempeus.

Si no m'aixeco jo la moral, qui ho farà? ;)

By the way... la cançó que ara mateix em faria pujar les emocions fins a dalt de tot estant...

http://youtube.com/watch?v=aplgV-0tlbQ

I wanna do great things,
I don't wanna compromise,
I wanna know what life is,
I wanna know everything,
I wanna do great things,
I don't wanna compromise,
I wanna know what love is,
Is it something I do to myself.

Reconeixements...

2008-05-09T16:14:00.002+02:00

M'alegra saber que la Generalitat ha concedit el Premi Intternacional Catalunya 2008 a aquestes dues dones valentes com són: l'opositora a la Junta Militar Birmana i guanyadora del premi Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi i l'enfermera Cynthia Maung , enfermera exiliada a Tailàndia i que aten refugiats birmans que fugen de la tirania de la Junta Militar a Birmània cap a la veina Tailàndia.

Birmània no viu temps meravellosos, la catàstrofe del Nargis, els militars que reprimeixen les minories ètniques, que violen i que torturen, i que no accepten la ajuda internacional, per sort, té aquestes dues dones meravelloses que alçen la seva veu al món i fan que Birmània s'oblidi.

Enhorabona

La qüestió del H2O

2008-05-07T15:26:00.003+02:00

Sento que em toca parlar del tema del aigua. Desprès de tornar d'un país que no té problemes de sequera, ni que té embassaments, és quan més valoro la poca aigua que tenim aquí.

Sento que es debat més tot el tema d'infraestructures, peró no, almenys m'ho sembla, si no em corretgiu, el tema de la educació, de la difusió de la cultura del aigua. I aqui m'haig d'emprenyar. Noo pot ser que baixant a Alacant fa unes setmanes, veies com MOLTS camps de les terres de l'Ebre eren regats per INUNDACIÓ. Haurien d'apendre dels pagesos valencians que fa temps que fan servir el sistema del goteig per regar els camps, i no es que sigui una terra rica en aigua...

Sé que la gent del Ebre, o almenys alguns, no estan gaire d'acord amb el trasvassement que faran cap a terres barcelonines, `pero, malhauradament, la necessitem. I mentre no es construeixin plantes dessaladores, o s'aprofitin recursos naturals (com són torrents naturals, mines amb aigues subterranies), haurà de èsser aixi.

El que demano a les Administracions és que reconeguin el greu errror que cometen alguns pagesos fen servir la Inundació com a mesura regant. Que es destinin recursos a alternatives regants!!

Aigo, vos demanam, aigo
i vós, senyor, mos dau vent
i mos girau ses espatlles
i fais com qui no mos sent.

Obsessions

2008-05-06T19:21:00.002+02:00

Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)

obsessió. Apoderament de l'esperit per una idea, una preocupació, persistent. Idea o preocupació que el causa. [...]

D''obsessions n'hi ha per donar i per vendre: pares que segresten la filla durant 24 anys, linies d'investigació únicament centrades en ETA (dedicat a Mr. Acebes que ha decidit plegar), Paris Hiltons en creixença, obsessions per amors impossibles (recordeu: són impossibles per alguna raó, no insistiu), o per desamors, per estar més prims o més gruixuts...

I per la música...la meva obsessió sol estar cantada en llengua anglesa (alguns pensant que renegant de la meva cultura), peró, mireu, últimament estic retornant a les meves arrels i fins i tot a les que no ho són.

Deuria "afectar-me la meva visita a Alacant pero gràcies a alló, i a una coneguda (ja veus...) acabo de descobrir un grup que ronda i ronda la meva ment ara mateix gairebé convertint-se en una obsessió (ja veus que jo també en tinc, jejejeje). Us presento a Soul Atac

Love my tatoo

2008-05-05T16:22:00.002+02:00

La curiositat de dedicar-li el post al meu tatuatge, el exhibir-me (que m'agrada sovint) o simplement, la no-inspiració.

La gent es tatua per estètica, per gust, pero fa anys que hi són . És el meu cas, pero la tria, el triskell, és un simbol de protecció de la natura, de les forces de la natura...

Apa..fins demà, que ja em posaré més seriosa...

Desitjos incomplerts 2

2008-04-29T11:13:00.003+02:00

La poesia

També m'hagués agradat saber escriure mots tant meravellosos com els de Salvat-Papasseit

DONA'M LA MÀ

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Tan contundents com els de la Maria Mercè Marçal, recordada...

DIVISA

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

I mots tant passionals com els de Ausias March (aiiii, no hi havia a Valencia dos amants com nosaltres...)

La carn vol carn -no s'i pot contradir-;
son apetit en l'om pren molta part:
si no·s unit ab l'arma, tost és fart;
d'elss dos units sent hom un terç exir.
Aquell qui sent d'esperit pur·amor,
per àngel pot anar entre les gents;
qui d'arma y cos junts ateny sentiments,
com perfet hom sent tota la sabor.

Els desitjos incomplerts...hi són, peró gaudeixo llegint els mots dels altres...d'alguna manera me'ls faig meus.

Per la llibertat d'expressió...

2008-04-27T20:01:00.002+02:00

Acabada de tornar d'Alacant i de la manifestació per commemorar l'ocupació borbònica del País Valencià el 25 d'abril del 1707 i reclamar l'emissió de TV3 i la llibertat d'expressió.

Vaig poder gaudir, juntament amb 20 mil persones més, d'una jornada reivindicativa i coratjosa, a pesar de les incoveniencies de Renfe i les poques disposicions del Ajuntament d'Alacant . El més maco, va ser la unitat de diversos partits i organitzacions, a pesar de la opinió del Sr. Morera, del Bloc, que sembla que no li feia gaire gràcia que els companys catalans estiguèssim allà. Vale, vale ... ja callo.

Volem TV3 a Alacant, volem llibertat d'expressió, volem que els països Catalans estiguin units, i que,si, a Catalunya poguem veure Canal 9, IB3 (sense influències), i siusplau, sense mal rollos.

Apunt final. Un impuls irremeiable del "xòfer" del meu cotxe per visitar La Costera, va impedir que em quedés als concerts finals, m'he quedat amb ganes de cridar: Senyor Pirotècnic, pren-le foc a la mascletà!!!!!!

Desitjos incomplerts

2008-04-24T23:54:00.003+02:00

La pintura

Com m'hagués agradat saber dibuixar, pintar, plasmar, sensacions, fets, pensaments... com un silenci infinit de Khnopff

Pero no, sóc una negada i dibuixo pitjor que un xiquet de 3 anys... ni gairebé podria aspirar a un Flouquet

Ho seguiré intentant, no que va, desitjant peró, de moment, em conformo en formar part d'un quadre momentàniament a la Cortina Verda...

El Sant Jordi triomfant...

2008-04-23T09:54:00.002+02:00

Pregunten a televisió, hauria de ser Sant Jordi la Diada Nacional de Catalunya? Sembla ser que guanya el si. Quina novetat, es clar, fredament, seria més agradable i amable celebrar una festa que una derrota. Pero així som els catalans, ens agrada reivindicar les nostre no-gestes.
By the way, us desitjo un bon dia de St. Jordi, espero que tingueu molts llibres i moltes roses. Si voleu, i si no també, les lectures que he fet pre i post St Jordi són:

"El Misteri del Amor" del lider psicodèlic d'Antonia Font, Joan Miquel Oliver, somnis, realitats, desitjos i si, paranoies, de fàcil lectura al contrari del que molts pensen.

"100 contes morals" Joan Barril. Un recull de contes que va fer per la programació d'estiu a Cat Ràdio i que m'ajudaven a encarar els dies amb una mica més de força. Els vull tenir amb mi.

I que més...doncs que no sé si podré anar a Barcelona avui a embullir-me a les Rambles. Em falta el meu altre jo, i no m'agrada gaudir del dia de St. Jordi with my own myself, no, definitivament, no sóc d'aquestes.

Sembla ser que aquest intent de blog torna a enfrontar un altre gir, bé, d'aixó es tracta, no?

I si ens diem Fins Aviat

2007-11-27T12:59:00.000+01:00

Aquest dissabte es celebra a Barcelona la manifestació impulsada per la Plataforma pel Dret a Decidir i la observarem des de dalt.

Aquest post esta dedicat a ERC. Escolteu, aquest dissabte heu d'estar ben units, heu de defensar ben alt els nostres interessos, els dels catalans i ha de ser ben alt perqué ens escoltin a Madrid...i perqué us escoltin a casa, al Parlament, que la parella Montilla sembla que no li agrada gaire la decisió vostre d'anar a la manifestació.

Pero ja se sap que les questions de parella són complicades, i ja no parlo de les de trios, pero per la part que us toca, potser cal posar en marxa aquest concepte que esta tan de moda aquests dies, "cessament temporal de la vida conjugal". Si ja ho vau fer una vegada, ho podeu fer un altre.

Esta clar que aquesta parella us desprecia, us fustra els interessos i no us respecta, aixi que cal que li poseu un ultimatum o directament us separeu.

Vigileu, aixó si, amb l'amant secret que teniu a fora, diuen que és molt atractiu, peró és molt ambiciós i li agrada molt la poltrona....pero us envia flors, bombons i caricies...pero NO, heu de ser-hi amic, pero MAI amant.

És hora d'estar a la oposició i aquest dissabte podria ser el bon moment per declarar-ho, quan la unitat catalanista sigui coherent i clara.

Des de dalt us enviarem l'empenta

Record

2007-11-23T12:12:00.000+01:00

Un record emocionat per una persona que va saber com dir les coses en el moment precís.

Francesc Candel, traspassat ahir a l'edat de 86 anys...va obrir els ulls a aquells que ignoraven les persones que estàven ajudant a construir aquest pais que és Catalunya.

Des de dalt un record per una persona simbòlica, sincera i digna d'admirar.

Des de dalt

2007-11-21T10:34:00.000+01:00

Les coses es veuen diferent, sovint més petites. També molt clares, quan no hi ha núvols, pero és que des de dalt, puc veure el que els altres no veuen.

Tots aquells gestos que es fan pero que no han de ser vistos, les notes, els pensaments que realment vols dir pero que no dius, i totes aquelles coses subliminals, desde dalt, són afirmacions sense contemplacions.

I Catalunya? Des de dalt, Catalunya és una porció molt gustosa...sempre veig com tothom se la fica a la boca pero la mastega sense contemplacions i se l'empassa sense saborejar-la. A alguns, després, els hi fa cremor d'estomac, a altres, una digestió dificil, pero n'hi ha d'altres que la disfruten. Desde dalt, aquestes coses no les patim, perqué com que podem triar, vigilem el que menjem.

Catalunya des de dalt, la cuidem, i mirem que no l'embrutin massa, som com una mena de conservadors patrimonials, i si cal, estirem de les orelles a aquells que intenten embrutar-la.

Us seguirem observant des de dalt