DES DE DALT

Divendres Nit...triem:

2009-04-05T11:54:00.003+02:00

"Across the Universe" de Julie Taymor.

Tots sabem que els Beatles van ser un dels millors grups de música del s. XX. Tots sabem que van fer moltes cançons.

El que poder no sabem, són els milers d'històries que poden amagar-se darrere d'aquestes lletres, els milers de personatges reflectits...Julie Taymor, aconsegueix explicar-nos algunes d'aquestes històries amb aquesta pel·licula que podeu aconseguir en DVD.

Concretament 33 cançons dels Beatles (entre elles tant conegudes com: She loves you, Revolution, Come Togheter o la que dóna títol a la pel·licula, es barrejen amb altres no tant conegudes com: It Won't Be Long, Girl o Dear Prudence) ens explicaràn les històries d'en Jude, la Lucy o en Max a New York finals dels 60. La grisor de Liverpool, la vida de New York, la misèria de Vietnam, afectarà a tots aquests personatges que acabaràn fent una oda a l'amor amb "All you need is love".

Amb cameos de l'alçada de Joe Cocker, Bono o Eddie Izzard, és una bona tria pels amants de la música, l'estètica, i les històries boniques. Com jo... ;)

Ara mateix a Paris...

2009-03-08T21:06:00.002+01:00

Ara mateix al 20eme arrondisement de Paris fa una nit fresqueta de 4 graus i sembla que el temps esta humit com les llàgrimes de la Sylvie.

La sylvie se sent traicionada. Algu del seu cercle més intim l'ha traicionat.

Algú li havia dit que l'estimaria per sempre i sembla que ho ha oblidat. Algú li havia dit que tot el que tenia ho tindria per sempre, i ara ho ha perdut tot.

Pero tant n'hi fa. La tració sovint ve donada per una falta de memòria intencionada i, es clar, aixo no és superable.

In this moment at Richmond (VA)

2008-12-21T13:57:00.003+01:00

El taxista que porta en Pere desde el Richmond International Airport al campus de la Universitat, comenta que acaba d'arribar l'hivern al estat de Virginia. Miro el termometre del cotxe, són les 8 i 5 del matí i estem a 0ºC. Deu n'hi do...

En Pere Casadesus és de Calella i és professor de Filologia que acaba d'obtenir una estada com a professor visitant al departament d'Español de la Universitat de Richmond... Perquè és als Estats Units, que vulguis o no, aixo sempre fascina de manera especial; perquè en Pere te la petita i modesta missió de presentar la llengua catalana a l'assignatura que impartirà, algo aixi com: Perspectives on Peoples and Cultures of Spain – Visions de la gent i la cultura a España...mmmm i perquè vol retrobar una amistat, un antic amor maybe, que va fer a la universitat quan era estudiant... , pero quan el Pere va coneixer la Sarah, tenia el cap ple de prejudicis anti-contra-americans, i gràcies a ella, va descobrir que tampoc n'hi havia per tant. Li va prometre que algun dia aniria a visitar-la al SEU pais i li demostraria...

Aixi durant l'any mínim que li dura el seu contracte. De totes maneres aquests paisatges tant bucolics, aquestes cases tant pseudo-victorianes, amb les sevves picket fences, aquest paisatge, fixa't, tant americà...ja l'esta enamorant, em sembla que en Pere en té per Estona a Richmond...

Mate=colega, cutie=wapi, efectivament, el diccionari slang català-anglès fa els seus efectes...o sigui que ara li toca ensenyar mots com: colla, quin pal, vatua l'olla? De moment, ens conforma amb dir-li al taxista Joe, gràcies tiu, aquí tens els 20$

Ara mateix a la capital del Nord...

2008-12-10T00:23:00.003+01:00

A l'habitació 212 del Kempinski Hotel de Sant Petersburg s'hi esta calent i molt bé pero a fora fa un fred que pela. Són les 2 i 10 de la nit i estem a -4 ºC.

El Sr. Font s'ha desvetllat i ara mira per la finestra...el Sr. Font esta fent un viatge al passat, al passat Leningrad, que queda lluny pero a la vegada encara és molt proper...

Concretament 70 anys enrera. En Josep Font i la Maria Serra eren uns d'aquells nens que fugien de la guerra civil i van anar a parar a Russia on la vida no va ser molt més fàcil...Una altre guerra, un altre exili i finalment un retorn trist a casa al cap de 20 anys...

Pero no volien retenir un mal record de Sant Petersburg, ells volien recordar un St Petersburg bonic, alegre, meravellos, no volien quedar-se amb el record d'un Leningrad fred, trist i rencorós. Per aixó en Josep li va regalar a la seva Maria, de la qual no s'ha separat durant aquests 70 anys, un viatge a St. Petersburg.

Han passejat pel aquest meravellós centre historic, han contemplat les fabuloses obres d'art del Ermitage i han anat caminant a la vora del riu Neva recordant lo meravellosa que ha sigut la vida junts... inclosos els records agredolços...que malharaudament o afortunadament per la Maria és dificil recordar, l'alzheimer ja comença a ser evident, pero avui en Josep és feliç per primer cop en molts mesos, la Maria ha recordat. Quan estava davant del num, 22 de Mikhaylovskaya Ulitsa, ha dit: aquí hi vivia jo, aquí et vaig donar la ma per primer cop. I desde llavors no l'ha deixada mai...

Sant Petersburg, leningrad, Petrograd, moltes ciutats en una, especial, única i eterna.

by Laura. Els "ara mateix" de Grinda (cada dimarts a Ràdio Silenci, www.radiosilenci.cat, a partir de les 21hrs)

Ara mateix...

2008-12-02T23:45:00.002+01:00

En un vaixell amarrat al riu Amstel d'Amsterdam, ara mateix són tres quarts de 12 de la nit i... i fa fred, molt de fred, 3 graus i un ventet humit que cala als ossos i no deixa pensar en gaires coses...

La Mariejke que hi viu desde fa 4 mesos quan es va quedar sense feina i sense pis...i encara bo que te aquest vaixell que era del seu pare i li fa de sostre...perquè si no estaria patint fred a dintre de qualsevol caixer...d'aquesta humida ciutat que es Amsterdam...

La crisi de l'atur tambè ha arribat als Països Baixos i la Mariejke ha sigut una victima més d'aquesta plaga. La Mariejke treballava en una empresa de fabricació de pinsos, pero com molta gent s'ha quedat al carrer, perquè la maleida crisi no té amb compte ni paisos, ni persones...

Pero la Mariejke té nous plans...i és que esta pensant en marxar d'Amsterdam i anar a viure, d'una vegada per totes, a un lloc més càlid, perque, maleit fred, no la deixa pensar...i avui ha rebut una carta de la seva amiga Jody que viu a les illes verges britàniques i que es dedica a organitzar excursions submarines pels atolons i paisatges variis de les illes verges...

Una idea temptadora, oi?...I és que a la Mariejke el fred que no deixa pensar gaire, però li fa veure l'única cosa clara, la possibilat d'anar en pantalons curts tot el dia i ser feliç mirant l'oceà infinit davant seu, i com que encara té un raconet d'euros ben guardat i aquest vell pero ben acondicionat vaixell per llogar...ja sap que farà....donar la benvinguda al any nou perdent la seva vista damunt l'oceà pacific.

By Laura Peña...llegit avui al Retorn a Grinda (cada dimarts de 21 a 23.30 hrs a Ràdio Silenci, www.radiosilenci.cat)

Quan la realitat imita la ficció

2008-11-18T23:27:00.002+01:00

El Poble d'Hammelin a Alemanya torna a estar envait per les rates. I és cert!

Tornaràn a donar 100 monedes d'or a qui deslliure Hammelin dels ratolins?

Flautista!!! Vine!!!!

Obituari

2008-11-12T12:22:00.003+01:00

La NASA certifica la mort del robot 'Phoenix' a Mart

Segons el Periodico...

El mòdul Phoenix ha donat per acabades definitivament les seves operacions a la superfície de Mart després de cinc mesos de fecunds treballs que, entre altres fites, han permès observar i fins i tot tocar gel marcià per primera vegada. Segons va anunciar la NASA dilluns a la nit, l'arribada de l'hivern al lloc d'aterratge, a prop del pol nord, ha privat l'enginy robòtic de la radiació solar necessària per sobreviure, és a dir, ja no hi ha prou llum per als panells que alimenten les bateries. Ja no pot moure el braç robòtic ni enviar senyals a la Terra.

Ha mort de gana...

Rest in peace...satellite of love

Satellites gone
Up to the skies
Thing like that drive me
Out of my mind

Sóc dona i estic en xarxa...i diverses...

2008-11-11T19:44:00.003+01:00

Divendres vaig tenir el plaer d'assistir a la I trobada de dones blogueres, a Barcelona.
Sempre és d'agraïr veure que hi ha més gent com tu a la xarxa, de conèixer gent nova i interessant amb blogs tant exquisits...

I sempre va bé posar-nos les cares de tant en tant...

Som dones i hem d'estar presents a la xarxa...nomès faltaria!

Bé, recomanació cinematografica (un xic tardana, pero és que hi ha) "Quemar después de leer" dels Coen. Hilarant, divertida, macabra...genial!

Quan la música bona es fa a casa....molt millor!!

2008-10-19T01:22:00.002+02:00

Bona nit canalla!

És que vinc flipada d'un gran concert...i ho he de compartir amb tots vosaltres...

What the fuck...Llibert Fortuny!!!!

Injusticies...

2008-10-14T13:06:00.002+02:00

L'egoïsme i descontrol del Govern d'Espanya...

L'egoïsme i descontrol dels blaveros...

L'egoïsme i descontrol de la justicia...

L'egoïsme i descontrol de les decisions Bush que fan trontollar tot el món sencer...

L'ego...l'ego... l'ego...la pitjor de les injusticies!

Hope there's someone...

Je me souviens de toi Jacques...

2008-10-08T21:53:00.003+02:00

15 de novembre de 1966, Palau de Belles Arts-Brussel.les, le plus grand des belges, Jacques Brel, diu adeu als escenaris.

38 anys i en ple èxit musical. "Millor retirar-se amb èxit..." pensa...i decideix fer realitat el seu somni, un vaixell i descobrir les Illes Marqueses... a pesar de tot...encara estima Miche

9 d'Octubre de 1978, Bobigny-França, la veu de Jacques Brel s'apaga per sempre...C'est sont 30 ans sans le Grand Jacques!!

pd: dedicat als meus lectors...en especial la Gina i la Maite, gran amant de la chanson en français!

avui escoltem...

2008-09-10T18:10:00.002+02:00

Heus ací les meves modestes recomanacions musicals del moment.

Feia temps que no escoltava tanta sensibilitat en una sola cançó. La protagonista, SIA

Perdó? ejem....

2008-09-03T16:01:00.004+02:00

La tornada de vacances ja té aquestes coses...

Ahir em va sorprende l'àmplia cobertura d'una "gran" noticia:

Elección de las recogepelotas del Masters Series

Potser no us sorpren tant, pero si heu vist la noticia espero que estigueu tant indigades com jo. I ho dic en femení perqué les dones i els homes no podem permetre aquest tipus d'exhibicions tant descarades!

Es veu que al Master de Tennis de Madrid només poden recollir les pilotes noies. Bé, pero clar, que tinguin entre 20 i...20 anys, un 95 de pit, un 60 de cintura i un 90 de caderes. Si no, veieu el video:

http://www.diariometro.es/x/metro/2008/09/03/cPlUZAvAGVFKo/index.xml

Es clar, al jurat no hi havia cap dona, per suposat, hi havia dos futbolistes i un president de Club de Futbol. Un jurat especialitzat que van valorar si les xiquetes complien els requeriments establerts a la convocatòria :

50% aparença fisica
25%coneixements tècnics
25%habilitats esportives

Jo encara me'n faig creus, em sembla indecent una exhibició tant barata de la dona.

Desitjos complerts!!

2008-08-12T20:28:00.002+02:00

Petites i Petits,

Ara em toca a mi, ara me'n vaig de vacances!!!

Voltaré pels països Catalans i també pels països veins!!!

Ens tornem a veure en breu!!!

Disfruteu vosaltres també!!!

2008-08-08T09:13:00.002+02:00

Si pots, ajuda als altres; si no ho pots fer, almenys no els fereixis...

Tensin Gyatso-Dalai Lama

some new music

2008-07-30T16:32:00.004+02:00

Pels que segueixen les meves recomanacions musicals ;), aqui va el meu últim descobriment.

Venen de Montreal i NYC i són Chromeo!!!

Hi ha més vida enllà de Daft Punk...

aquest cap de setmana:

2008-07-24T10:54:00.003+02:00

Dóna'm la mà que anirem per la riba

ben a la vora del mar

bategant,

tindrem la mida de totes les coses

només en dir-nos que ens seguim amant.

Les barques llunyes i les de la sorra

prendran un aire fidel i discret,

no ens miraran;

miraran noves rutes

amb l'esguard lent del copsador distret.

Dóna'm la mà i arrecera la galta

sobre el meu pit, i no temis ningú.

I les palmeres ens donaran ombra.

I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara,

a l'amor, tota cosa prop del mar:

i jo, aleshores, besaré ta galta;

i la besada ens durà el joc d'amar.

Dóna'm la mà que anirem per la riba

ben a la vora del mar

bategant;

tindrem la mida de totes les coses

només en dir-nos que ens seguim amant.

Reflexió del dia

2008-07-19T11:48:00.003+02:00

No menjeu molts Fritos que no podreu anar al concert de Blondie...

Festa Erasmus

2008-07-09T20:45:00.002+02:00

Com sabeu, treballo a la Oficina de Mobilitat i Acollida de la Pompeu Fabra...i avui m'he dedicat a fer mini enquestes. A vegades surt la meva formació sociològica i em dedico a observar dades, fer petites mostres, i enquestes.

Ara que acaben les estades Erasmus, un dels documents que recopilem són les declaracions de sortida. A banda de totes les dades personals, també s'hi fa constar si han fet cursos de català o espanyol.

Només 2 de cada 10 estudiants erasmus han fet el curs, gratuït (només es paguen 25e per l'inscripció) , que ofereix el PEI (Punt Ensenyament Idiomes).

De 5 mails que he rebut avui de futurs erasmus, 3 em pregunten quines assignatures de les seves llicenciatures es fan en....ANGLÈS!! Penseu que la llicenciatura en Economia gairebé es pot estudiar, en la seva totalitat, en anglès....

Bé, ja m'estava escalfant massa el cap...quin és el problema amb el català? No el promocionem, no el valorem...és dificil el tema. No vull endinsar-me en el debat sense més dades...pero, coi, m'he sorprés amb aquests resultats....i aixó que era una infima mostra...si faig l'estudi mostral sencer segur que m'espanto!!!

Em venen ganes de dir que fins que les altes esferes no es preocupin realment pel català ho tenim cru...realment cru...

Mentrestant es permet el "Manifiesto por la Lengua", es segueixen tancant repetidors de TV3 al País Valencià (quina ràbia xiquets!!!!)...

Come on people!!! Catalan is cool!!!

avui llegim...

2008-07-02T18:22:00.003+02:00

L'últim número del Babelia entrevisten, i amb molta sort perqué no es deixa gaire, Anna Gavalda, a pesar de tenir un nom tant català, és l'escriptora francesa més popular del moment.

Viure gairebé un any au pays plat, més proper al món francofon, mal m'és dit, em feia anar al cinema a veure pel·licules en francès per millorar l'idioma i una de les que vaig veure em va fer descobrir Gavalda, era Ensemble c'est tout. Protagonitzada per l'Amelie Tatou, ens explicava les históries parisines d'un grup de gent que vivia al mateix immoble, amb diferents històries al seu darrere pero que acaben conjugant tots plegats. Total, em va fer descobrir l'autora de la història, per mostra un extracte de la novel·la, Junts i prou (edició catalana):

Camille Fauque treballa de nit i malviu en una petita cambra en unes golfes de Paris. Amb prou feines es relaciona amb ningú, gairebé no menja i cada vegada està més prima. Ben aviat Camille coneixerà un jove aprenent de xef, malparlat i seductor, que un cop per setmana viatja fins a Tours per visitar la seva àvia i que de mica en mica omplirà l'existència de Camille de tendresa i d'atencions, no només gastronòmiques...

Si teniu la sort d'haver llegit alguna cosa d'Anna Gavaldà, ja sabeu de que va...pero si no, us la recomano, ens explica històries corrents, senzilles i ben reals de personatges corrents, senzills i reals.

La novel·la que la va fer famosa, M'agradaria que algú m'esperés en algun lloc, és un relat de contes curts fantàstics, entretinguts i molt, molt, molt fàcils d'entrar:

Cada cop que faig alguna cosa, penso en el meu germà. I cada cop que penso en el meu germà, veig que ell ho ha fet tot millor que jo, i ja van 33 anys amb aquesta sensació...

Apa, ja teniu quelcom per llegir aquest estiu.

avui és...

2008-06-28T17:25:00.001+02:00

"La bellesa pot salvar el món"

F. Dostoievski

sur le weekend

2008-06-16T17:47:00.002+02:00

Divendres deixava el Facebook amb la premisa del cap de setmana: oci, politica i platja. No s'han complert tots (qui hagi mirat el cel ja sap de que parlo...)

L'oci va estar molt bé, trobada amb les nenes de la Uni, recordant vells temps, veient com algunes milloren amb el temps i com el temps, precisament, ens premia a cadascuna de nosaltres. Amb el temps trobem la feina que volem, el novio que volem i la vida, més o menys, que volem. Seguirem amb les trobades reafirmants!

La política...el meu primer Congrés d'ERC. Com a públic assistent, pero, vaig poder copsar les sensacions d'un Congrès on es debat, on s'aprova, on es suspèn, i on, a pesar de tot, es cohesiona. Perqué, i sempre, sempre, desde el meu humilisim punt de vista, a pesar de les reticències, malentesos i trencaments que puguin haver a les altes esferes, els militants, els que eren a la platea, i els que erem al públic, voliem el mateix, un PARTIT! I quan ho dic amb majúscules em refereixo, a la concepció global del partit, a la cohesió del partit. No diré res més del que puguin haver dit els diaris, blocaires diversos (infinitivament amb millors tesis, paraules i coneixements que jo), pero em quedo amb dos moments: el discurs i actuació de Carretero, i el discurs i actuació de Xavier Vendrell.

I poca cosa més, que volia gaudir de les sensacions càlides de la platja pero els homes del temps m'han traicionat...perdoneu, peró és cert!! ja vindràn temps millors.....per a tots!!!

La noticia curiosa del dia

2008-06-05T16:11:00.002+02:00

Si llegiu tots els diaris del dia, i a més a més, llegiu les edicions digitals, i a més a més... sou fans de les curiositats, no cal que seguiu llegint el post.

Pero pels que s'interessen minimament pel que pugui dir ( i avui trenco la tendència down mood) doncs aqui va la noticia curiosa del dia, que, de fet, quan ho acabeu de llegir, direu: i aixó és una novetat?

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/vida/kilometros/elpepusoc/20080605elpepusoc_1/Tes

Doncs si, la nostra vida es redueix a 10km de distància. Les nostres accions afecten, mai millor dit, als próxims, les nostre paraules només les senten els companys de feina, sentimentals i amics...

Fruit de la rutina?, del convencionalisme? segurament, pero sempre es curiós com reafirmem el que tenim i no gosem anar més enllà. I si ho fem, sovint, no repetim, massa lluny (ja m'enteneu) per conservar-ho.

Desprès d'haver estat un temps fora, la cosa encara es veu més clara...

L'enveja

2008-05-30T16:57:00.002+02:00

Qui no ha sentit mai enveja? Ningú, segur...

Enveja sana, dolenta...i es que comença de ben petits, quan vols la joguina que li regalen al teu cosí, quan ets adolescent i vols tenir el cos de la teva companya de classe i quan ets adult i desitjes una altre persona a part/en comptes de la teva..., el cotxe del veí, o la casa del cunyat.

Tu, maleïda enveja, omples de metzina les meves venes mostrant-me miralls de confussió i boirines cobertes de gel. Tu fas que miri al meu voltant amb un prisme desmesurat, translúcid, que fa que tot sembli més gran, més lluent, millor que jo.

Gent d'Esquerra

2008-05-25T12:21:00.002+02:00

'l’orgull de ser d’Esquerra perquè no hi ha una Esquerra dels que l’encerten i una dels que s’equivoquen. Hi ha una sola Esquerra. Esquerra som tots'.

L'única candidatura coherent, unitària i decidida que farà grans coses...2300 persones ompliem la Farga del Hospitalet ahir al migdia, convençudes que els Joans i tot el seu gran equip ens portaràn cap a la consecució de les nostres aspiracions, un pais lliure!