L'enveja

Qui no ha sentit mai enveja? Ningú, segur...

Enveja sana, dolenta...i es que comença de ben petits, quan vols la joguina que li regalen al teu cosí, quan ets adolescent i vols tenir el cos de la teva companya de classe i quan ets adult i desitjes una altre persona a part/en comptes de la teva..., el cotxe del veí, o la casa del cunyat.

Tu, maleïda enveja, omples de metzina les meves venes mostrant-me miralls de confussió i boirines cobertes de gel. Tu fas que miri al meu voltant amb un prisme desmesurat, translúcid, que fa que tot sembli més gran, més lluent, millor que jo.

Gent d'Esquerra

'l’orgull de ser d’Esquerra perquè no hi ha una Esquerra dels que l’encerten i una dels que s’equivoquen. Hi ha una sola Esquerra. Esquerra som tots'.




L'única candidatura coherent, unitària i decidida que farà grans coses...2300 persones ompliem la Farga del Hospitalet ahir al migdia, convençudes que els Joans i tot el seu gran equip ens portaràn cap a la consecució de les nostres aspiracions, un pais lliure!

Girs del destí

Perdoneu el meu retard a la tornada cibernètica...els capricis, precisament, del destí han fet que abandonés el racó bloc durant uns dies...


Setmana d'alts i baixos: emocionals, les emocions sempre estan a flor de pell (almenys en el meu cas), les confusions, i els malentesos provocats fan que les emocions baixin. El que per alguns serien paraules amb molt de sentiment, altres les fan banals i deixen de tenir sentit. Sort que el destí, torna, i et recorda que el sentiment esta latent i mai marxarà, fins que la banalitat torni i s'ho carregui de nou, la roda gira...

I el destí, a la vegada, fa que les emocions tornin a pujar, en forma d'autoestima, i en el meu cas, la trobada de la nova feina, ha fet que em torni a pendre les coses amb molta més filosofia. Sempre es agraït que confiïn en tu per exercir unes tasques. M'agrada la nova feina, m'agraden els nous companys, i m'agrada, un xic més, la vida en general...

Seguirem amb la lluita del destí, de les emocions, i els dies passaran, les paraules aniràn i tornaràn, pero prometo seguir dempeus.

Si no m'aixeco jo la moral, qui ho farà? ;)


By the way... la cançó que ara mateix em faria pujar les emocions fins a dalt de tot estant...

http://youtube.com/watch?v=aplgV-0tlbQ


I wanna do great things,
I don't wanna compromise,
I wanna know what life is,
I wanna know everything,
I wanna do great things,
I don't wanna compromise,
I wanna know what love is,
Is it something I do to myself.

Reconeixements...

M'alegra saber que la Generalitat ha concedit el Premi Intternacional Catalunya 2008 a aquestes dues dones valentes com són: l'opositora a la Junta Militar Birmana i guanyadora del premi Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi i l'enfermera Cynthia Maung , enfermera exiliada a Tailàndia i que aten refugiats birmans que fugen de la tirania de la Junta Militar a Birmània cap a la veina Tailàndia.

Birmània no viu temps meravellosos, la catàstrofe del Nargis, els militars que reprimeixen les minories ètniques, que violen i que torturen, i que no accepten la ajuda internacional, per sort, té aquestes dues dones meravelloses que alçen la seva veu al món i fan que Birmània s'oblidi.

Enhorabona

La qüestió del H2O

Sento que em toca parlar del tema del aigua. Desprès de tornar d'un país que no té problemes de sequera, ni que té embassaments, és quan més valoro la poca aigua que tenim aquí.

Sento que es debat més tot el tema d'infraestructures, peró no, almenys m'ho sembla, si no em corretgiu, el tema de la educació, de la difusió de la cultura del aigua. I aqui m'haig d'emprenyar. Noo pot ser que baixant a Alacant fa unes setmanes, veies com MOLTS camps de les terres de l'Ebre eren regats per INUNDACIÓ. Haurien d'apendre dels pagesos valencians que fa temps que fan servir el sistema del goteig per regar els camps, i no es que sigui una terra rica en aigua...

Sé que la gent del Ebre, o almenys alguns, no estan gaire d'acord amb el trasvassement que faran cap a terres barcelonines, `pero, malhauradament, la necessitem. I mentre no es construeixin plantes dessaladores, o s'aprofitin recursos naturals (com són torrents naturals, mines amb aigues subterranies), haurà de èsser aixi.

El que demano a les Administracions és que reconeguin el greu errror que cometen alguns pagesos fen servir la Inundació com a mesura regant. Que es destinin recursos a alternatives regants!!


Aigo, vos demanam, aigo
i vós, senyor, mos dau vent
i mos girau ses espatlles
i fais com qui no mos sent.

Obsessions

Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)

obsessió. Apoderament de l'esperit per una idea, una preocupació, persistent. Idea o preocupació que el causa. [...]

D''obsessions n'hi ha per donar i per vendre: pares que segresten la filla durant 24 anys, linies d'investigació únicament centrades en ETA (dedicat a Mr. Acebes que ha decidit plegar), Paris Hiltons en creixença, obsessions per amors impossibles (recordeu: són impossibles per alguna raó, no insistiu), o per desamors, per estar més prims o més gruixuts...

I per la música...la meva obsessió sol estar cantada en llengua anglesa (alguns pensant que renegant de la meva cultura), peró, mireu, últimament estic retornant a les meves arrels i fins i tot a les que no ho són.

Deuria "afectar-me la meva visita a Alacant pero gràcies a alló, i a una coneguda (ja veus...) acabo de descobrir un grup que ronda i ronda la meva ment ara mateix gairebé convertint-se en una obsessió (ja veus que jo també en tinc, jejejeje). Us presento a Soul Atac

Love my tatoo

La curiositat de dedicar-li el post al meu tatuatge, el exhibir-me (que m'agrada sovint) o simplement, la no-inspiració.

La gent es tatua per estètica, per gust, pero fa anys que hi són . És el meu cas, pero la tria, el triskell, és un simbol de protecció de la natura, de les forces de la natura...

Apa..fins demà, que ja em posaré més seriosa...