Divendres deixava el Facebook amb la premisa del cap de setmana: oci, politica i platja. No s'han complert tots (qui hagi mirat el cel ja sap de que parlo...)
L'oci va estar molt bé, trobada amb les nenes de la Uni, recordant vells temps, veient com algunes milloren amb el temps i com el temps, precisament, ens premia a cadascuna de nosaltres. Amb el temps trobem la feina que volem, el novio que volem i la vida, més o menys, que volem. Seguirem amb les trobades reafirmants!
La política...el meu primer Congrés d'ERC. Com a públic assistent, pero, vaig poder copsar les sensacions d'un Congrès on es debat, on s'aprova, on es suspèn, i on, a pesar de tot, es cohesiona. Perqué, i sempre, sempre, desde el meu humilisim punt de vista, a pesar de les reticències, malentesos i trencaments que puguin haver a les altes esferes, els militants, els que eren a la platea, i els que erem al públic, voliem el mateix, un PARTIT! I quan ho dic amb majúscules em refereixo, a la concepció global del partit, a la cohesió del partit. No diré res més del que puguin haver dit els diaris, blocaires diversos (infinitivament amb millors tesis, paraules i coneixements que jo), pero em quedo amb dos moments: el discurs i actuació de Carretero, i el discurs i actuació de Xavier Vendrell.
I poca cosa més, que volia gaudir de les sensacions càlides de la platja pero els homes del temps m'han traicionat...perdoneu, peró és cert!! ja vindràn temps millors.....per a tots!!!
0 comentaris:
Publica un comentari