I si ens diem Fins Aviat

Aquest dissabte es celebra a Barcelona la manifestació impulsada per la Plataforma pel Dret a Decidir i la observarem des de dalt.

Aquest post esta dedicat a ERC. Escolteu, aquest dissabte heu d'estar ben units, heu de defensar ben alt els nostres interessos, els dels catalans i ha de ser ben alt perqué ens escoltin a Madrid...i perqué us escoltin a casa, al Parlament, que la parella Montilla sembla que no li agrada gaire la decisió vostre d'anar a la manifestació.

Pero ja se sap que les questions de parella són complicades, i ja no parlo de les de trios, pero per la part que us toca, potser cal posar en marxa aquest concepte que esta tan de moda aquests dies, "cessament temporal de la vida conjugal". Si ja ho vau fer una vegada, ho podeu fer un altre.

Esta clar que aquesta parella us desprecia, us fustra els interessos i no us respecta, aixi que cal que li poseu un ultimatum o directament us separeu.

Vigileu, aixó si, amb l'amant secret que teniu a fora, diuen que és molt atractiu, peró és molt ambiciós i li agrada molt la poltrona....pero us envia flors, bombons i caricies...pero NO, heu de ser-hi amic, pero MAI amant.

És hora d'estar a la oposició i aquest dissabte podria ser el bon moment per declarar-ho, quan la unitat catalanista sigui coherent i clara.

Des de dalt us enviarem l'empenta

Record

Un record emocionat per una persona que va saber com dir les coses en el moment precís.

Francesc Candel, traspassat ahir a l'edat de 86 anys...va obrir els ulls a aquells que ignoraven les persones que estàven ajudant a construir aquest pais que és Catalunya.

Des de dalt un record per una persona simbòlica, sincera i digna d'admirar.

Des de dalt

Les coses es veuen diferent, sovint més petites. També molt clares, quan no hi ha núvols, pero és que des de dalt, puc veure el que els altres no veuen.

Tots aquells gestos que es fan pero que no han de ser vistos, les notes, els pensaments que realment vols dir pero que no dius, i totes aquelles coses subliminals, desde dalt, són afirmacions sense contemplacions.


I Catalunya? Des de dalt, Catalunya és una porció molt gustosa...sempre veig com tothom se la fica a la boca pero la mastega sense contemplacions i se l'empassa sense saborejar-la. A alguns, després, els hi fa cremor d'estomac, a altres, una digestió dificil, pero n'hi ha d'altres que la disfruten. Desde dalt, aquestes coses no les patim, perqué com que podem triar, vigilem el que menjem.

Catalunya des de dalt, la cuidem, i mirem que no l'embrutin massa, som com una mena de conservadors patrimonials, i si cal, estirem de les orelles a aquells que intenten embrutar-la.

Us seguirem observant des de dalt